Per a mi, la teràpia de grup de l’Associació que fan a Althaia ha estat fonamental per mentalitzar-me que no puc beure alcohol. M’ha fet entendre d’una vegada per totes que l’alcohol és el meu pitjor enemic.
He de dir que... al començament d’anar jo a teràpia pensava que aquesta no servia per a res; és més, de tant sentir parlar d’alcohol encara em provocava més ganes de beure’n (no amb l’excès com últimament bebia,... però sí que volia... una miqueta de vi... en els àpats).
Si continuava assistint a teràpia era per l’insistència de la meva família doncs jo, aleshores estava del tot convençut que podria controlar-ne el consum; tant convençut n’estava ... que ho vaig provar.
La recaiguda va ser del tot decisiva per dir mai més tornaré a provar un gota d’alcohol. Vaig passar molta vergonya davant dels meus companys/es al confessar la meva, per una banda la sobèrbia de creure’m diferent que ellls, i... per l’altre la meva feblesa davant el maleït alcohol.
A poc a poc, vaig anar veient que no era gens diferent a la resta del grup, que tenia les mateixes ànsies...els mateixos dubtes...que havia fet les mateixes bestieses....que compartíem un sentiment comú d’arrepentiment d’una cosa que no en som culpables,.... només som malalts...; encara ara la nostra societat no acaba d’asumir-ho del tot,... ens sentim assenyalats amb el dit, sembla que diguin... “potser sí que sou malalts...però us heu buscat a propòsit la vostra malaltia”. La societat no entén que vàrem començar a beure alcohol com tothom, però a diferència dels altres... nosaltres no podem parar, no podem decidir quan ho fem i quan no.
De la teràpia puc dir que aquí he trobat una família nova, on el caliu humà, l’estimació, l’amistat, la comprensió, el companyerisme dels malalts i l’empatia i la professsionalitat de les terapeutes es fa palés en cada sessió. Per tot això no penso pas deixar d’assistir-hi, en aquests moments ja fa set anys que hi vaig de forma regular, si he faltat alguna vegada ha estat sempre per una força major, i sempre que no hi he anat, aquella setmana he sentit com si em faltés alguna cosa.
El meu sentiment em fa escriure això: LA TERÀPIA DE GRUP EN MI TÉ UN EFECTE BENEFICIÓS, M’AJUDA A ESQUIVAR LA SOLITUD I LA DESESPERANÇA, A CULTIVAR NOVES IL·LUSIONS I A ELEVAR L’AUTOESTIMA, A MÉS DE RECORDAR-ME CONTÍNUAMENT QUE L’ALCOHOL EM FA MAL.
ASSOCIACIÓ MANRESANA D’ALCOHÒLICS REHABILITATS
Manresa, 17 de febrer de 2010
1 comentario:
Publicar un comentario